Al pensar sobre el meu aprenentatge al llarg d’aquesta assignatura, podria fer referència a determinats adjectius per expressar allò que aquest camí m’ha suposat. Alguns d’aquests adjectius, serien la incertesa, el neguit, el valor, la prudència i la valentia, entre un sense fi; però m’he decantat per aquests ja que mostren com m’he sentit en els diferents moments, abans, durant i després de les classes.
Començant pel primer, la incertesa perquè el coneixement transmès a les aules ha sigut de reflexió, on a vegades, ha costat assolir aquell nivell de reflexió que se’ns demanava. També s’ha de reconèixer que moltes vegades no estem acostumades a fer aquest tipus d’esforç perquè les demandes de resultats són diverses i el material també, en aquest cas no era un material palpable i això en algun moment que altre ha sigut desconcertant, portant-me a sentir el neguit per no saber si vaig errada o no. Però a la vegada fa que tinguis la prudència de no jutjar o qüestionar aquest aprenentatge sinó que a través de la reflexió pots arribar a veure una petita llum que comença a imaginar preguntes, respostes, temes de debat, inquietuds i mica en mica et vas adonant que si ets prou valenta per obrir la ment, obrir-te a un nou ensenyament pots aprendre i extreure una molt bona experiència.
En aquests darrers paràgrafs he volgut fer arribar tot allò que m’han suposat les classes. D’ara en endavant em centraré més en el fruit final, el meu aprenentatge i la performance, tot i que abans de començar vull dedicar unes línies, perquè considero que és completament necessari, a mostrar el meu agraïment a les companyes del grup; ja que és tot allò que hem compartit el que ha derivat a la realització del vídeo. És per això, que vull fer constància que el meu aprenentatge ha sigut més complert perquè hem pogut portar a terme aquesta tasca plegades, compartir i dedicar temps personal a reflexions i debats que han fet que puguem tenir un producció final i obrir els nostres caps a altres idees, pensament i visions que fins aquells moments no havíem tingut presents. Dit això, ja puc començar amb la meva reflexió del vídeo. Primer de tot, dir que els temes els quals es treballen són: la introducció a la cultura, l’inconscient, el poder i la moral; aclarir que són aquests temes i no uns altres la clau de la performance perquè són els que més inquietuds i reflexions ens han ofert i al mateix temps ens han donat molt joc per plasmar-ho al film.
Començant per el primer tema, la introducció a la cultura i potser el més obvi alhora d’interpretar-ho perquè, i com ja ha apuntat la meva companya Alba en el seu portafolis, volíem fer una crítica, una reivindicació a allò que és considerat cultura i allò que no. Fins ara, des de l’escola fins als mitjans de comunicació, la nostra societat en sí i la globalització en general, ens han marcat el què és la cultura com allò reconegut, premiat, exposat i visitat; deixant de banda a grans idees, inspiracions i esforços que no entren en els canons de quelcom marcat per un moment determinat; aquests obres d’extraradi ens mostren una visió diferent del què ha passat i està passant al nostre voltant, oferint la possibilitat de veure amb uns altres ulls, d’interpretar-ho des d’un altre perspectiva. Perquè no ho hem d’oblidar la diversitat és el que ens enriqueix i forma, diem que cada persona és diferent a l’altre i que sobre tot, des de la nostre formació hem de tractar a cada individu segons la seva particularitat, tenint en compte allò que el rodeja, el seu context i la seva història, per tant, no és el mateix per la cultura? Cada persona interpreta una obra d’art de manera diferent, segons la seva experiència i vivències; com més diversitat hi hagi en aquest sentit més possibilitats hi ha que una persona es senti identificada amb la cultura.
En el segon punt del nostre índex, trobem l’inconscient. L’inconscient, el gran tema desconegut? Aquell que tant ens marca i alhora tan poc tractem a la nostre vida, aquell que ens fa moure els nostre desitjos i pensament més interns i privats, aquell gran secret amagat per la nostra moral determinada, com no, per la nostre gran societat. En aquesta representació hem volgut plasmar la idea de fer un sopar on nosaltres sortim estrambòtiques, el nostra entorn també ho és i com no, la conversa. Amb això hem volgut representar tot allò que tenim dins de nosaltres i que a vegades quan una cosa ens sobre passa i no tenim la suficient força per reprimir-ho surt, surt i sembla que no ens reconeguem, surt i ens sentim malament, però de vegades surt i és tot el contrari, t’ensenya a que inclús de les situacions més dures pots aprendre, sorprendre’t a tu mateixa i conèixer-te una mica més. Surt i t’alliberes... Surt.
Ja per el tercer punt, abans d’acabar, tenim el poder; el poder ha donat molta força a les dinàmiques de les classes i potser ha sigut el que més ens ha arribat perquè hem pogut sentir-nos identificades amb més rapidesa i facilitat. Per plasmar una escena hem utilitzat el recurs de la televisió i de la gran influència que té sobre nosaltres, ja sense qüestionar-nos de manera conscient i raonada aquest mitjà està present en les nostres vides durant massa temps, i a quelcom que li regales tant del teu temps és per dedicar-hi un temps de reflexió i fer els actes que vols fer de manera conscient i no perquè ni tant sols se t’ha passat pel cap reflexionar-hi.
I ja per acabar la moral, aquesta és una de les escenes que més m’ha agradat. L’habitació de blanc per mi té el significat d’allò marcat, dels valors, normes, consciència social. D’aquelles actes taxats com a bons o dolents situant i marcant a la persona segons els seus actes. El que reivindiquem aquí és que no tot està dividit en aquest dos grans pols, sinó que hi ha mil infinites opcions i que cap d’elles és millor o pitjor, sinó que és la teva, la teva decisió, és per això que apareixen els colors, com a metàfora de les mil opcions, del ventall de possibilitats que nosaltres mateixes ens podem regalar.
Arribant al final de la meva reflexió m’agradaria dir que aquest treball NO hagués sigut el mateix per mi sola, ja que com bé diu la dita popular: "quatre ulls veuen més que dos" i jo això ho extrapolo a la meva experiència personal, sé que després de les discussions i tertúlies que hem tingut entre nosaltres he arribat a poder optar a un ventall de possibilitats, de conceptes i coneixements que m’han sigut transferits justament gràcies a aquest treball en equip. Per tant, set cervells, cors, ulls, [...] fan més que un de sol.
Judit Perea Alba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario